EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac és un immens pulmó verd al nord de la nostra ciutat i, a la vegada, és una font inesgotable d'impactes visuals, olors i sensibilitats de tots tipus pels nostres sentits. Anem a submergir-nos un dia en ells i a gaudir treballant aquesta zona.
1.- Botànica: classificació i identificació d'espècies vegetals.
A 1r. d'ESO vas estudiar la classificació de les plantes i els fongs. Les plantes les vas classificar en briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes. I, a més, vas estudiar els tres grups de fongs: llevats, floridures i fongs que formen bolet. Al Parc Natural hi ha molts d'aquests últims.
Primer de tot, el que s'ha de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i el de fongs que formen bolet). A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que hauràs d'incloure en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són dues paraules en llatí).
Briòfits: Són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant i arriba a fer 75 cm d'alt. Normalment, creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. Les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.
Pteridòfits: Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:
Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.
Els equisets, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis.
Gimnospermes: Les gimnospermes són espermatòfits (amb llavors) els òvuls i llavors no es formen en cavitats tancades. Les seves fulles carpel·lars no es diferencien en ovari, estil i estigma.
Angiospermes: Les angiospermes formen el major grup de plantes terrestres, són cormòfits, és a dir, amb teixits i òrgans perfectament diferenciats. Totes les angiospermes tenen flors (encara que no sempre corresponen a la idea comuna que tots tenim d'una flor), que produeixen llavors tancades i protegides per la paret de l'ovari (carpels) que, posteriorment, es converteix en fruit. Poden ser plantes herbàcies, arbustives o arbòries.
Llevats: El llevat és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies
Floridures: Són fongs pluricel·lulars i eucariotes de mida microscòpica. Són genèticament similars a llevats. Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli. La seva font d'energia principal és la matèria orgànica. La descomponen en substàncies més simples gràcies als enzims que alliberen els micelis.
Fongs: Són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars.
A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que hauràs d'incloure en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són dues paraules en llatí).
Per últim i per acabar aquesta primera activitat, heu d'acompanyar cadascuna de les cinc fotografies d'una petita fitxa sobre l'espècie en qüestió amb informació de la forma de la planta, de les fulles, del color de les flors i del tipus de fruit (si en tenen), o d'altres característiques interessants de l'espècie.
NOM DEL GRUP
|
NOM CIENTÍFIC
|
IMATGE
|
FITXA DE LA PLANTA
|
BRIÒFITS
(MOLSA)
|
BRACHYTHECIUM
GLACIALE
|  |
Planta herbàcia petita, amb fulles sense ramificacions que tenen una estructura molt senzilla, dins de les càpsules hi ha espores. És una classe de briòfits que estan fixats al sostre mitjançant rizoides.
|
PTERIDÒFITS
(FALGUERA)
|
PTERIDIUM
AQUILINUM
|  |
Planta herbàcia amb fulles que surten de tiges subterrànies. La part aèria és seca i desapareix cada hivern mentre que la part subterrània es manté viva. Al revers de les fulles, a l’estiu es poden veure les espores.
|
GIMNOESPERMES
|
GYMNOSPERMAE
|  |
Aquestes plantes produeixen microespores que esdevenen grans de pol·len que estan retinguts en un òvul. Les llavors d’aquestes plantes no estan protegides pels fruits, queden lliures en una pinya o estructura semblant.
|
ANGIOESPERMES
(MAGNOLIÒFIT)
|
ANGIOESPERMAE
|  |
Filum que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Desenvolupen flors amb quatre verticils. A l’exterior s’hi troben els sèpals amb funció protectora i més a l’interior els pètals.
|
FONGS
|
FUNGUI
|  |
Tenen una paret cel·lular i la majoria d’espècies creixen en forma de filaments multicèl·lulars que formen un miceli. Algunes espècies creixen com a cèl·lules individuals. La reproducció sexual i asexual es sol fer mitjançant espores. Alguns han perdut la capacitat de formar estructures reproductives.
|
2.- Botànica: plantes medicinals.
Al parc també hi ha una comunitat de plantes medicinals. Són plantes que són emprades amb finalitats terapèutiques. Això comporta també que hi hagi un interès econòmic en la seva recol·lecció, tractament i posterior venda d'aquestes plantes.
però tenint en compte que no podeu enviar-me la informació de la mateixa planta cadascun dels integrants del grup. Heu de fer una recerca d'una com a mínim dues espècies de plantes medicinals per cap que hi hagi al massís i trobar dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentment s'ha de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa en que hi hagi el nom en català de l’espècie i el seu nom científic (veure la fotografia de dalt), a més d'una petita descripció anatòmica de la planta i, està clar, explicar les propietats terapèutiques que té.
Nom popular: Aranyoner.
Nom científic: Prunus spinosa.
Descripció: Rep el nom de espí o espí negre en al·lusió al color fosc dels seus fruits.
Floreix abans de sortir els fulls, que són soltes, el·líptiques, finament dentades i amb
la nervadura ben definida. A l'estiu, que és quan comença a fructificar; apareixen els
fruits de color blau marí que, a poc a poc, es van enfosquint.
Floreix abans de sortir els fulls, que són soltes, el·líptiques, finament dentades i amb
la nervadura ben definida. A l'estiu, que és quan comença a fructificar; apareixen els
fruits de color blau marí que, a poc a poc, es van enfosquint.
Propietats: El fruit anomenat Aranyó és astringent, antidiarreic i estimulant del sistema
nerviós central i l’ escorça és hipoglucemiants i van bé contra les afeccions respiratòries
i gripals.
nerviós central i l’ escorça és hipoglucemiants i van bé contra les afeccions respiratòries
i gripals.
Nom popular: Ortiga
Nom científic: Urtica dioica / Urtica urens.
Descripció: Les fulles més joves són lanceolades, però més tard es tornen ovalades
mantenint, això sí, el contorn serrat. Les tiges són quadrangulars i vermellosos.
Tota la planta està coberta de petits pèls semirígids que, en trencar-se, desprenen
el molest Àcid fòrmic.
mantenint, això sí, el contorn serrat. Les tiges són quadrangulars i vermellosos.
Tota la planta està coberta de petits pèls semirígids que, en trencar-se, desprenen
el molest Àcid fòrmic.
Propietats: És una herba amb un ampli espectre medicinal i alimentari.
Estimulen les secrecions d'estómac i del pàncrees respectivament. Té importants
propietats depuratives i desintoxicant. També estimula l'activitat de les glàndules
endocrines, augmenta la producció de serotonina, la producció de glòbuls vermells,
limfòcits; és hipotensora, hemostàtica, revitalitzant, capil·lar, etc.
Estimulen les secrecions d'estómac i del pàncrees respectivament. Té importants
propietats depuratives i desintoxicant. També estimula l'activitat de les glàndules
endocrines, augmenta la producció de serotonina, la producció de glòbuls vermells,
limfòcits; és hipotensora, hemostàtica, revitalitzant, capil·lar, etc.
Nom popular: Repalassa
Nom científic: Arctium Lappa
Descripció: Que són plantes vivaces i herbàcies amb arrels molt desenvolupades.
Les fulles són grans, rugoses, ovals i d'extremitats arrodonides. Tenen els extrems
dentats irregulars. Les flors, són en forma d'inflorescències són bosses espinoses
de color púrpura i es poden adherir als animals per contacte (d'aquí deriven molts
dels noms populars com per exemple enganxa velles o enganxacabells, entre d'altres).
Té una inflorescència racemosa, en forma de capítols. Els fruits fan al voltant de 7 mm
de llarg.
Les fulles són grans, rugoses, ovals i d'extremitats arrodonides. Tenen els extrems
dentats irregulars. Les flors, són en forma d'inflorescències són bosses espinoses
de color púrpura i es poden adherir als animals per contacte (d'aquí deriven molts
dels noms populars com per exemple enganxa velles o enganxacabells, entre d'altres).
Té una inflorescència racemosa, en forma de capítols. Els fruits fan al voltant de 7 mm
de llarg.
Propietats: La part de valor medicinal a la bardana és l'arrel.
Mostren virtuts antibacterianes, desinfectants i antimicrobianes.
Sals minerals, especialment potassi, que li confereix virtuts diürètiques i depuratives,
però també conté ferro i calci.
però també conté ferro i calci.
Tanins, amb virtuts astringents.
Fitosterols vegetals, amb capacitat per absorbir el colesterol animal.
Nom popular: Altea o Malví
Nom científic: Althaea officinalis.
Descripció: És una planta herbàcia, amb una alçada màxima d'1,5 metres .Les fulles
tenen són pubescents per les dues cares. Les que se situen a la part inferior de la
planta són lleugerament peciolades, i gairebé orbiculars, les fulles superiors presenten
un pecíol de mida més petita, amb forma romboidal o triangular, i lobades. Les flors,
hermafrodites i de color blanc-rosat, es poden presentar en solitari o en fascicles.
El fruit és un esquizocarp en forma de disc, amb una mida de 5-8 mm. Les llavors són
de color marró fosc i amb forma de ronyó
tenen són pubescents per les dues cares. Les que se situen a la part inferior de la
planta són lleugerament peciolades, i gairebé orbiculars, les fulles superiors presenten
un pecíol de mida més petita, amb forma romboidal o triangular, i lobades. Les flors,
hermafrodites i de color blanc-rosat, es poden presentar en solitari o en fascicles.
El fruit és un esquizocarp en forma de disc, amb una mida de 5-8 mm. Les llavors són
de color marró fosc i amb forma de ronyó
Propietats: Podrem utilitzar-la en patologies de la pell, aparell respiratori, digestiu
i genitourinari., Calma i redueix la tos. Laringitis i amigdalitis. Inflamacions de boca i
abscessos dentaris. Úlceres, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn i colon irritable. Pell
irritada, cremades, dermatitis i psoriasi. Per exemple, en cremades podrem usar-la en
cataplasma. S'usa contra la cistitis.
i genitourinari., Calma i redueix la tos. Laringitis i amigdalitis. Inflamacions de boca i
abscessos dentaris. Úlceres, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn i colon irritable. Pell
irritada, cremades, dermatitis i psoriasi. Per exemple, en cremades podrem usar-la en
cataplasma. S'usa contra la cistitis.
3.- Geologia: geomorfologia del Massís
Es considera geomorfologia al conjunt de formes del relleu que hi ha en un
determinat indret, com el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac És un
paisatge altament atractiu per fer-hi un estudi d'aquest tipus. Segurament alguna
vegada t'has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra
muntanya, com la fotografia de dalt. Doncs aquestes formes també es poden
classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, coves i avencs.
determinat indret, com el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac És un
paisatge altament atractiu per fer-hi un estudi d'aquest tipus. Segurament alguna
vegada t'has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra
muntanya, com la fotografia de dalt. Doncs aquestes formes també es poden
classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, coves i avencs.
Busca fotografies de totes aquestes formacions al Parc i torna a fer el mateix
que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representen,
el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripció del tipus de forma
que és i de com s'ha arribat a formar.
que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representen,
el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripció del tipus de forma
que és i de com s'ha arribat a formar.
Avenc
L’avenc es una cavitat natural on predomina la component vertical i que poden ser
ocasionats per infiltracions d’aigua que poc a poc va dissolvent la roca i formant pous,
que, en unir-se entre si, van augmentant de mida també es poden crear per enfonsament
de la roca perquè hi ha un buit a sota, són de dimensions més grans, de formes més
anguloses i tenen un apilament de blocs irregulars a la base. També poden formar-se
per despreniments en obrir-se una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma
de tascó. També es troben entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.
ocasionats per infiltracions d’aigua que poc a poc va dissolvent la roca i formant pous,
que, en unir-se entre si, van augmentant de mida també es poden crear per enfonsament
de la roca perquè hi ha un buit a sota, són de dimensions més grans, de formes més
anguloses i tenen un apilament de blocs irregulars a la base. També poden formar-se
per despreniments en obrir-se una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma
de tascó. També es troben entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.
L'avenc de les Piques
L'Avenc de les Piques està situat a la vessant de llevant del turó de la Roureda, en la part posterior de la Falconera, a l'anomenat torrent de la Sabatera.
La seva fondària màxima no passa de 14 metres i el seu recorregut de 66 metres.
En aquest petit espai hi ha a mitja alçada una colada i abaix una gran sala. Unes piques
naturals i donen el nom a tot l'avenc. I una gatera, per on corre sovint l'aigua. També
trobem una petita sala annexa, amb el sostre cobert de macarrons i un pou d'entrada,
de 2 per 3 metres.
naturals i donen el nom a tot l'avenc. I una gatera, per on corre sovint l'aigua. També
trobem una petita sala annexa, amb el sostre cobert de macarrons i un pou d'entrada,
de 2 per 3 metres.
En aquest cas ha estat esculpid sota terra per l'aigua. Els avencs que es produeixen per
la dissolució de la roca necessiten que aquesta sigui soluble a l’aigua, la més adient és
la calcària. Aquesta reacciona amb l’aigua i es dissol formant unes formes
geomorfològiques característiques on es formen la majoria de les cavitats i les de
més envergadura.
la dissolució de la roca necessiten que aquesta sigui soluble a l’aigua, la més adient és
la calcària. Aquesta reacciona amb l’aigua i es dissol formant unes formes
geomorfològiques característiques on es formen la majoria de les cavitats i les de
més envergadura.
Agulles
Les agulles són rocams amb forma de columnes. Son formes molt espectaculars.
Aquest relleu resulta de la interacció entre tres factors: el material, l'estructura i l'erosió.
El material és el conglomerat, caracteritzat per presentar còdols de naturalesa diversa
i per ser, en conjunt, molt homogeni i resistent a l'erosió.
El material és el conglomerat, caracteritzat per presentar còdols de naturalesa diversa
i per ser, en conjunt, molt homogeni i resistent a l'erosió.
L'estructura ve determinada per una xarxa de fractures verticals que es interseccionan
individualitzant formes columnars.
individualitzant formes columnars.
L'erosió, per efecte de l'aigua i del gel, acaba modelant i arrodonint progressivament
aquestes formes columnars.
aquestes formes columnars.
Entre els conglomerats es troben algunes capes primes de roques més argilenques
i fàcilment erosionables, en les quals la vegetació pot créixer. Sovint aquests nivells
van relacionats amb la presència d'abrics i coves.
i fàcilment erosionables, en les quals la vegetació pot créixer. Sovint aquests nivells
van relacionats amb la presència d'abrics i coves.
Agulla de l'Esquirol
Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, on els conglomerats presenten
fractures més distanciades, el modelatge de l'erosió crea turons arrodonits i formes
espectaculars i característiques d'aquestes muntanyes.
fractures més distanciades, el modelatge de l'erosió crea turons arrodonits i formes
espectaculars i característiques d'aquestes muntanyes.
L'Esquirol és l'agulla que sobresurt de l'ampla cinglera que protegeix el primer pis de
La Mola, a la seva vessant sud, la que està orientada cap a Terrassa i la plana del Vallès.
La Mola, a la seva vessant sud, la que està orientada cap a Terrassa i la plana del Vallès.
El nom esdevé d’ una certa semblança amb un esquirol dret i amb la cua aixecada
per darrera.
per darrera.
Després de Cavall Bernat, l'Esquirol és un dels llocs d'escalada més popular del
massís, tot i que amb una roca de pitjor qualitat.
massís, tot i que amb una roca de pitjor qualitat.
Uns escaladors van instal·lar al seu cim una creu.
Cova
Una cova és una cavitat natural del terreny on predomina el component horitzontal
a diferencia de l’ avenc que és una cavitat on predomina el component vertical. Està
causada per processos geològics. Poden ser una combinació de processos químics,
forces tectòniques i influències atmosfèriques, per algun tipus d'erosió de corrents
d'aigua, gel o lava, o una combinació de varis d'aquests factors,. En el més comú
dels casos, les coves es formen per la dissolució de la roca calcària per part de l'aigua
lleugerament àcida. Generalment són humides i fosques; algunes son molt petites
i d’altres tenen quilòmetres d'extensió.
a diferencia de l’ avenc que és una cavitat on predomina el component vertical. Està
causada per processos geològics. Poden ser una combinació de processos químics,
forces tectòniques i influències atmosfèriques, per algun tipus d'erosió de corrents
d'aigua, gel o lava, o una combinació de varis d'aquests factors,. En el més comú
dels casos, les coves es formen per la dissolució de la roca calcària per part de l'aigua
lleugerament àcida. Generalment són humides i fosques; algunes son molt petites
i d’altres tenen quilòmetres d'extensió.
Cova Simanya
La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada a la vessant est
del Montcau. Té un recorregut total de 372 oberts, distribuïts en quatre galeries.
El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè els
degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au. Es va
formar en els primers estadis erosius del massís i per la presencia permanent
d'aigua, que va provocar la dissolució de la roca per l'aigua filtrada per les fractures
i que va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys.
del Montcau. Té un recorregut total de 372 oberts, distribuïts en quatre galeries.
El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè els
degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au. Es va
formar en els primers estadis erosius del massís i per la presencia permanent
d'aigua, que va provocar la dissolució de la roca per l'aigua filtrada per les fractures
i que va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys.
Cingle
Un cingle, és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques,
generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una
extensió de terreny més o menys pla.
generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una
extensió de terreny més o menys pla.
La formació d'un cingle pot ser causada per una falla tectònica de les roques de la
muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de
dilatació tèrmica de la zona.
muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de
dilatació tèrmica de la zona.
Quan es presenten en renglera estenent-se al llarg d'una llargada més o menys
considerable, poden rebre el nom de «cinglera»
considerable, poden rebre el nom de «cinglera»
cingle dels cavalls
El Cingle dels Cavalls forma l’espectacular darrer bastió que protegeix el cim de la Mola
pel sud
pel sud
La roca del Salt dels Cavalls és el cingle més llarg de tots, i la seva aresta sud és
probablement la via més llarga de tota la Miranda del Salt dels Cavalls és el cingle
de més a l’esquerra, força més esvelt que el seu parent gran.
probablement la via més llarga de tota la Miranda del Salt dels Cavalls és el cingle
de més a l’esquerra, força més esvelt que el seu parent gran.
La qualitat de rocam ha limitat bastant l’obertura de vies en aquests cingles.
Turó
Un turó és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Els turons poden formar-se per diversos fenòmens geomorfològics: per l'aparició de falles; per erosió d'altres accidents majors del terreny, tals com les mateixes muntanyes o; per moviment i deposició de sediments d'una glacera. La forma arrodonida d'alguns turons obeeix a moviments de difusió del sòl i a regolita que cobreixen el turó, en un procés denominat reptació.
Turó de les Nou Cabres
El Turó de les Nou Cabres és un impressionant monòlit de 899 metres, rocós, situat a la vessant de llevant del massís, es un dels relleus mes rellevants.
A dalt només es pot arribar mitjançant tècniques d'escalada, però des dels Òbits es pot tenir una visió aèria.
El seu nom esdevé de una llegenda que diu que una cabra prenyada va pujar i després no podia baixar i quan van pujar a rescatar-la tenia vuit cabrits.
Per últim, per completar aquesta tercera activitat, contesta a les preguntes següents:
Quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba un fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.
Existeixen dos tipus de conglomerat en les serres de Sant Llorenç del Munt i de Obac per la seva composició polimíctics i oligomíctics calcaris Els conglomerats polimíctics es caracteritzen per una composició molt diversa de còdols es troben en el fragments de roques paleozoiques (granitoides quars i roques metamòrfiques) i còdols de gres i de carbonats d'edats posteriors al paleozoic. Estan relativament poc cimentades per una matriu sorrenca i lutita de color vermellós Els conglomerats polimíctics són els majoritaris en aquesta àrea En canvi, els conglomerats calcaris un tipus particular de conglomerat oligomíctic, amb un tipus de còdols preponderant, estan constituïts principalment per còdols de carbonats tenen color blanquinós per aquesta majoria de còdols de carbonats i la seva fonamentació és consistent. Els conglomerats calcaris es
troben en nivells de potència oscil·lant entre uns pocs metres, intercalats entre els conglomerats polimíctics La composició dels conglomerats determina els resultats de la meteorització. Els conglomerats polimíctics es meteoritzen amb relativa facilitat, donant lloc a extenses formes arrodonides. Per contra els conglomerats calcaris, més cimentats són també més resistents i difícils de disgregar( donen lloc a petites parets verticals.
Aquest conglomerat situat a la base del Montcau mostra còdols de pissarres paleozoiques i també de calcàries mesozoiques. (Foto J. Carreras)
Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agents han intervingut i com ho han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.
A poc a poc les roques que formen part del massís s'han anat modelant a causa dels agents externs com l'aigua, vent, gel, etc. Les roques toves i poc deformades donen lloc a morfologies suaus, i les més dures i plegades a morfologies més abruptes. La morfologia agulles, cingleres, turons, avencs... és el producte de la combinació de l'erosió dels conglomerats amb una xarxa espessa de diàclasis, unes fractures sense desplaçaments que tenen una direcció predominant . Per l'interior d'aquestes fractures es filtra l'aigua que a poc a poc va dissolent el carbonat càlcic del ciment del conglomerat, ampliant-les, fins i tot formant cavitats més o menys àmplies.
Conglomerat trobat a Sant Llorenç del Munt. 20 x 20 cm. aprox.
c) A què se li diu geomorfològicament parlant una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.
S’anomena pudinga o còdol pinyolenc a la roca de graves de cant rodat cimentades, aquests cants poden procedir d’una o diverses roques.
Moltes vegades son quarsites, però altres són de granit, gneis, calcàries, etc.
Gairebé tots tanquen gran quantitat de sorra i materials fins que omplen els espais entre els cants.
Es van formar amb els materials provinents de l'erosió de les serralades paleozoiques durant l'Eocè inferior Oligocè i són un puzle de molt diversos materials (quarsites, pissarres, dolomies, etc.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada